La Codolada 2020 – 2021

La tria d'obres de Còdol del curs 2020 - 2021
Pippi Calcesllargues

Pippi Calcesllargues

Astrid Lindgren i il·lustracions d'Ingrid Vang Nyman. Madrid: Kókinos, 2020
La Pippi Calcesllargues viu a Vil·la Villekulla amb un cavall i un mico i sense cap adult. Té una maleta plena de monedes d’or procedent d’un tresor pirata. És independent, divertida i imaginativa i té la seva pròpia manera de mirar el món. A més és la nena més forçarruda del món!
Contes per telèfon

Contes per telèfon

Gianni Rodari, traducció de Teresa Duran i il·lustracions d'Emilio Urberuaga. Barcelona: Joventut, 2020

Hi havia una vegada… una nena el pare de la qual era representant de comerç i estava de viatge sis dies a la setmana. Aquella nena no podia adormir-se sense que li expliquessin un conte, per això, cada nit, el seu pare li trucava per telèfon i li explicava un conte. I aquest és el llibre que reuneix tots aquests contes.

Un sopar de por

Un sopar de por

Meritxell Martí i Xavier Salomó. Barcelona: Cruïlla, 2017
Aquesta nit se celebra un sopar de gala en un prestigiós restaurant que reuneix els personatges més malvats del món. Quines viandes més suculentes deu haver preparat el xef Jean-Col Trinxat per cada un d’aquests dolents?
Voces en el parque

Voces en el parque

Anthony Browne. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 1999

Quatre persones es troben en un parc. En Carlos hi va amb la seva mare i amb la Victòria, la seva gossa de raça. Mancha hi va amb el seu pare i el seu gos. D’alguna manera coincideixen i interactuen però cadascú veu allò que viu des del seu propi punt de vista.

Coberta de "Vull el meu barret"

On és el meu barret?

Jon Klassen. Santander: Mil Razones, 2012 o VULL EL MEU BARRET. Jon Klassen. Madrid: NubeOcho, 2020
L’os no troba el seu barret. On deu ser? Per descobrir-ho, anirà preguntant, un per un, a diversos animals. Sembla que ningú no l’ha vist. Segur?
No!

No!

Marta Altés. Barcelona: Thule, 2013
Aquesta és la història d’un gos simpàtic, impetuós i amb bones intencions, explicada per ell mateix. Està segur que la seva família humana l’estimen i el necessiten d’allò més perquè sempre estan dient el seu nom.
Coberta de "El dia que les ceres de colors van dir prou"

El dia que les ceres de colors van dir prou

Drew Daywalt i il·lustracions d’Oliver Jeffers. València: Andana, cop. 2013
Ha esclatat la revolució a la capsa de ceres d’en Duncan. La vermella es queixa d’explotació laboral, la blanca creu que li fan el buit, la negra pateix una crisi d’identitat i les ceres groga i taronja estan en guerra perquè totes dues creuen ser el color del Sol. Així no hi ha manera!
Un lleó golafre

Un lleó golafre o com menys serem més riurem

Lucy Ruth Cummins Barcelona: Corimbo, 2018
Hi havia una vegada un lleó golafre i un grup d’animals adorables. Ui, ui, ui, però què està passant aquí? El lleó golafre segueix aquí, però cada vegada hi queden menys animals… On deun ser?
Max el valent

Max el valent

Ed Vere. Barcelona: Joventut, 2014
Aquesta és la història d’en Max, en Max el valent, l’intrèpid. En Max el que caça ratolins. Però, per ser un caçador de ratolins, cal descobrir quin aspecte té un ratolí…